El present projecte constitueix una experiència innovadora basada en el joc com a metodologia d’aprenentatge i de relació entre iguals. 

Tradicionalment, es definia el joc com una experiència lúdica pròpia de la infantesa i oposada al concepte d’aprenentatge. Avui, però, nombrosos estudis demostren que els aprenentatges significatius són aquells que es vivencien i el joc és una eina molt potent per vivenciar aprenentatges i experiències; a més a més, motiva la capacitat constructiva i creadora, com també l’exploradora, afavorint el desenvolupament físic, intel·lectual i social.

Així doncs, podem afirmar que el joc és un instrument facilitador del procés d’ensenyament-aprenentatge.

L’Article 31 de la Convenció dels Drets de nins i nines (adoptada per l’assamblea general de les Nacions Unides, el 20 de novembre de 1989) diu: «Se reconoce el derecho del niño al descanso y al esparcimiento, al juego y a las actividades recreativas propias de su edad y a participar libremente en la vida cultural y en las artes. Se respetarán y promoverán el derecho del niño a participar plenamente en la vida cultural y artística y se propiciarán oportunidades apropiadas, en condiciones de igualdad, de participar en la actividad cultural, artística, recreativa y de esparcimiento».

La normativa educativa estableix que per a potenciar la motivació per l’aprenentatge competencial es requereixen metodologies actives i contextualitzades que afavoreixin la participació i implicació de l’alumnat per a l’adquisició i ús de coneixements en situacions reals per generar aprenentatges més transferibles i de llarga durada. Aquestes metodologies actives «han de apoyarse en estructuras de aprendizaje cooperativo, de forma que, a través de la resolución conjunta de las tareas, los miembros del grupo conozcan las estrategias utilizadas por sus compañeros y puedan aplicarlas en situaciones similares» (Orden ECD 65/2015. Annex II). Així doncs, l’Aprenentatge Basat en Jocs (ABJ) constitueix una metodologia molt adequada per a l’assoliment de les competències clau i els aprenentatges vivenciats i permanents.

El desig de jugar estimula els éssers humans a descobrir, manipul·lar, observar i interpretar el món que els envolta. Jugant, descobrim altres persones i aprenem a relacionar-nos, exercitam diferents habilitats i capacitats i s’assumeixen petits riscos que ens ajuden a créixer i a conèixer la realitat que ens envolta.

El joc compleix funcions importantíssimes per a l’individu i la societat, algunes com les que es detallen a continuació:

• Desenvolupament motor: implica sovint moviment i exercici físic, per la qual cosa estimula el desenvolupament psicomotor, la coordinació, l’expressió gestual i l’augment de la força i la velocitat. Es tracta d’un “aprendre posant el cos”.
• Desenvolupament Intel·lectual-Cognitiu: jugar demanda comprendre el funcionament de les coses, anticipar els moviments d’altres jugadors, construir escenaris, estudiar situacions i elaborar estratègies d’actuació.
• Desenvolupament Emocional-Afectiu: el joc, amb la seva pròpia realitat imaginària (l’actuar “com si”), la repetició de situacions (contactes i vincles entre els participants) i la recerca de l’equilibri entre cooperar i competir, estimula la comprensió i maduració d’experiències.
• Desenvolupament social: el joc és una activitat reglamentada, consensuada pels participants, de generació de rols i recerca d’acords (el que no es pot fer, el paper de cadascú…).
• Desenvolupament Comunicatiu i Lingüístic: el joc promou el desenvolupament del llenguatge, la lectoescriptura, la comunicació en contextos diversos, l’assumpció de rols, els recursos paralingüístics…